La cuestión del archivo en las prácticas artísticas
y museísticas contemporáneas

Ministerio de Ciencia e Innovación – HAR2011-27839
castellano   english

Aquest lloc web és part del projecte «La cuestión del archivo en las prácticas artísticas y museísticas contemporáneas» del grup de recerca Teories de l’art contemporani de la Universitat de Girona, el qual s’ha concebut amb la voluntat de sistematitzar organitzadament, fer visible i donar accés obert a tots els materials generats pel projecte, que estudia un aspecte central de les mutacions més recents de les pràctiques artístiques i museístiques, la cultura visual i la teoria de l’art, fonamentalment a partir de 1967, però especialment en l’última dècada, la primera del segle XXI.

Un dels trets més significatius de l’última dècada en el món de l’art és l’emergència, amb una força extraordinària, en l’àmbit de la cultura visual i la teoria de l’art, de noves pràctiques vinculades fonamentalment a una reinterpretació de l’àmbit del polític i nous dispositius sorgits d’una reflexió a partir de les aportacions filosòficament més potents dels inicis de la postmodernitat. Això ha afectat, especialment, i amb un protagonisme que el pas del temps està revelant com a creixent, a la noció d’«arxiu», que ha jugat un paper clau, encara que no hegemònic, des del principi, sobretot el paper que li va atorgar Michel Foucault en la tercera part del seu llibre L’archeologie du savoir (1969). La noció, recuperada per Jacques Derrida el 1995, en el seu text Mal d’archive, ha jugat un paper fonamental durant l’ultima dècada, que ha permès una recuperació de la noció foucaultiana en clau dels seus últims treballs al voltant de la «biopolítica».

Aquesta perspectiva, d’una enorme influència teòrica en l’última dècada, permet la possibilitat d’estudiar un cert balanç de les quatre últimes dècades en les pràctiques artístiques contemporànies, ja que la noció d’«arxiu» ha estat emprada, de forma extraordinàriament diversificada i eficaç, per artistes i col·lectius de filiacions molt diferents. Des d’artistes vinculats als orígens més radicals de l’art conceptual, com ara Art & Language o Marcel Broodthaers, fins a dos dels artistes alemanys més significatius del període d’estudi, com ara Gerhard Richter o Sigmar Polke, sense oblidar desenvolupaments posteriors en treballs que modulen, a la seva manera, la noció d’«arxiu» com ara Thomas Hirschhorn, Ilya Kabakov, Thomas Hischhorn, Nan Goldin, Eduardo Molinari, Renée Green o The Otolith Group, o, entre els artistes espanyols, Valcárcel Medina, Antoni Muntadas, Ignasi Aballí, Elena del Rivero, Montserrat Soto, Rogelio López Cuenca, Daniel García Andújar, María Ruido o Pedro G. Romero. Només són alguns exemples d’unes pràctiques artístiques generalitzades en les últimes dècades que arriben a artistes d’estètiques tan aparentment allunyades com Raymond Pettibon, Ursula Biemann, Christian Boltanski, Angela Melitopoulos, Alejandra Riera o Walid Raad i The Atlas Group.

El sorgiment d’aquesta tendència internacional tan influent pot detectar-se amb només analitzar el contingut i les orientacions temàtiques d’alguns dels més significatius fòrums artístics i cinematogràfics a escala internacional (Documenta de Kassel, Biennals de Venècia, Rio de Janeiro, Liverpool, Lyon, Sydney, Estambul, Johannesburgo, Sao Paulo o Kwangju: en tots aquests casos, i amb accents diferents, algunes pràctiques artístiques han trobat un territori comú). Aquesta mutació, que troba la seva formalització teòrica en les derives del pensament teòric que van del Foucault de 1969 al Derrida de 1995, coincideixen, per una banda, amb els efectes en la producció artística de la impugnació de la relació art/públics a partir de l’Estètica de la Recepció (o Escola de Konstanz) i, per altra, amb l’aparició de noves formes de participació política vinculada a la denominada crisis de les idiologies i la generalització de les tecnologies de la informació. Tot això ha afectat noves estratègies discursives i de visibilitat vinculades a pràctiques artístiques que replantegen, des de noves perspectives, temes com l’íntim i el social, el domèstic i el públic, la memòria i la història, el global i el local, el central i el perifèric, o l’hegemònic i el subaltern.

Aquesta emergència del dispositiu «arxiu» en l’àmbit de les pràctiques artístiques recents coincideix, temporalment, amb un progressiu desplaçament de la funció hegemònica dels centres d’art contemporani que s’han anat movent de ser un espai fonamentalment expositiu a ser un centre productor de coneixement. El fenomen, realment innovador, ha acabat per atorgar primacia i centralitat a la necessitat, per part dels museus i centres d’art contemporani, d’adquirir o fer-se dipositaris dels més diversos fons vinculats amb la documentació, publicacions, testimonis, manuscrits, imatges i filmacions que, sense construir pròpiament objectes susceptibles de ser considerats «obres d’art», en la seva naturalesa de «materials d’arxiu» han passat a ocupar un lloc central en tots els processos de recerca, educació i producció de coneixement de museus i centres d’art.

Aquest projecte de recerca que té visibilitat a través d’aquest portal web, té una triple perspectiva, que abasta l’ordre del conceptual, de l’artístic i del museístic. Aquesta línia de treball està vinculada a un altre projecte de recerca precedent: «Políticas de archivo y nuevas tendencias en la prácticas artísticas contemporáneas» (HAR2008-05994), del qual es pot consultar en línia el Seminari Internacional Polítiques d’Arxiu. La noció d’arxiu i les pràctiques artístiques contemporànies..

Presentació del seminari. Xavier Antich – Maria Josep Balsach
L’obra col·lecció: l’arxiu apropiacionista. Joan Fontcuberta
Arxius: una naturalesa polièdrica. Joan Boadas
Taula rodona 1. Joan Fontcuberta i Joan Boadas
Archivomanía. Suely Rolnik
Políticas de archivo desde la Red Conceptualismos del Sur:
la experiencia del Archivo en uso de Roberto Jacoby.
Ana Longoni

Taula rodona 2. Suely Rolnik i Ana Longoni
Conservar, comisariar, archivar. Yaiza Hernández
Sobre el verdadero contenido de una fotografía. Gustavo Germano
Documentos de memoria: una aproximación a la historia. María Bleda i José María Rosa
Taula rodona 3. Gustavo Germano, María Bleda i José María Rosa
L’arxiu i el fantasma: a partir d’Aby Warburg. Ivan Pintor Iranzo
El taller de Leandre Cristòfol. Maria Josep Balsach
Sobre a visualidade como arquivo do trauma :
reflexões sobre a cultura portuguesa contemporânea.
Isabel Capeloa Gil

No hay imágenes sin memoria : notas sobre otros posibles (aunque improbables)
usos de los archivos mediáticos y sobre algunas formas de (des)realidad.
María Ruido

Taula rodona 4. Isabel Capeloa Gil i María Ruido
Un arxiu d’instants radicals: el cas de “1979”. Carles Guerra
Ficció i biopolítica a The Atlas Group Archive. María Domene Danés
Alfredo Jaar y el archivo de las imágenes omitidas. Antonio Monegal
Narratives des de l’arxiu: Tacita Dean i Sophie Calle. M. Lluïsa Faxedas
Taula rodona 5. Maria Domene Danés, Ma. Lluïsa Faxedas i Antonio Monegal
L’art i els seus llocs: el cas del projecte ‘Arts combinatòries’
de la Fundació Antoni Tàpies.
Laurence Rassel

Però, on són els arxius?: els perills de la sobreexposició. Xavier Antich